Flaix històric

La primera notícia que es té de l'Ateneu correspon al 28 de juny de 1917.    Aquell dia se celebrà en el garatge de la «Compañia de Autobuses Santjustense» un sopar per homenatjar el Sr. Manuel Garcia Solà, el fundador de la companyia dels autobusos que van donar relleu a les antigues diligències que feien el trajecte entre Barcelona i Sant Just fins ben entrat el segle passat.   En acabar el sopar, segons la crònica de l'època que podem llegir a «la Voz del Llobregat», va haver-hi els habituals discursos i quan el Sr. Garcia Solà prengué la paraula per agrair l'homenatge que se li havia fet, va anunciar que s'estava treballant per poder crear un Ateneu a Sant Just Desvern.   L'anunci no van ser només unes paraules que es podien haver endut el vent, va ser una realitat ja que només 2 setmanes després, 15 de juliol de 1917, ja s'inscrivien els primers socis, tot i que l'entitat encara estava en fase de constitució, una fase que duraria prop d'un any.

Passat l'estiu van començar les activitats i amb diverses aportacions de socis fou possible disposar d'una biblioteca i un espai per donar classes als socis.  Quan ja es va disposar dels estatuts aprovats pel Gobierno Civil de la Província de Barcelona es va celebrar la primera assemblea de l'entitat, i això va ser el 16 de juny de 1918, data que es considera formalment com a data de constitució de l'Ateneu, tot i que, com hem vist, ja es portava gairebé un any fent activitats.  El primer president de l'Ateneu va ser el seu promotor, el Sr. Manuel Garcia Solà.

Segons l'acta fundacional, en el moment de celebrar-se aquella primera assemblea l'Ateneu ja tenia una escola en la qual es feien classes (a adults) de 8 a 10 de la nit i hi havia 22 alumnes/socis inscrits.

​

A inicis dels anys 20 es va adquirir un solar i es va construir una escola per tal de poder donar formació, també, als fills dels socis; aquesta construcció va ser aixecada pels socis amb les seves pròpies mans sota el patronatge i l'ajut econòmic de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.  Una fotografia de l'època del fotògraf Luís de Olalde va donar testimoni d'aquell treball de caps de setmana per part dels socis que no tenien possibilitats d'ajudar de cap altra manera.

Durant la dictadura de Primo de Rivera i les consegüents abolicions de la Mancomunitat i la prohibició de l'ensenyament del català, a l'escola es continuà amb l'ensenyament del català, si bé de forma clandestina (les llibretes havien d'estar amagades, segons havia explicat l'Antoni Malaret i Amigó -que en fou alumne- en la conferència que va donar el 14 de desembre de 1968 en motiu del Cinquantenari de l'Ateneu).

En la segona meitat de la dècada 1920-1930 va ser quan es va construir l'edifici actual, al costat del de l'escola, edifici que amb el pas dels anys ha sofert diverses ampliacions i modificacions.

Uns anys més tard, ja en època de la República, amb la Generalitat de Catalunya instaurada, l'escola fou venuda a l'Ajuntament, que es comprometé a mantenir l'esperit fundacional.  La primera escola de l'Ateneu va esdevenir, així, l'actual escola Montserrat.  L'any 2009 l'escola Montserrat va ser traslladada a un altre indret de la població i l'edifici (recordem-ho, aixecat pels socis de l'Ateneu amb les seves pròpies mans) va ser restaurat i va esdevenir un espai d'ús públic, anomenat «les Escoles», on hi ha, entre d'altres organismes, l'escola de català i l'escola d'adults.

En acabar la guerra civil van venir uns anys de mer manteniment de l'entitat, ja que poca cosa es podia fer.  A títol d'exemple, la primera junta democràtica elegida després de la guerra (1947) no va durar ni un any, ja que va ser anul·lada governativament.  Van ser uns anys de balls, homenatges a la vellesa, i altres activitats de lleure, sense que pogués fer-se gaires coses més.

La celebració del 30è aniversari de la fundació de l'Ateneu (el 25è aniversari no s'havia pogut celebrar) va marcar el començament de la recuperació de l'entitat. Des de llavors l'entitat va tenir una trajectòria contínua i sense la intervenció directa de l'administració franquista.

Cap a finals dels anys 60 l'Ateneu, davant la manca d'ensenyament en català, va tornar a crear la seva pròpia escola, que uns anys més tard s'integrà en el Col·lectiu d'Escoles Per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC).  L'escola inicià les seves classes el mes d'octubre de 1967 (curs 1967-1968).  Aquesta escola utilitzava uns espais que quan es miren amb el prisma actual no s'entén que poguessin aixoplugar una escola; els alumnes, docents i pares que hi van passar, però, en guarden un record molt entranyable.  Aquesta escola va passar posteriorment a mans de la Generalitat, esdevenint l'actual escola Montseny (va ser la primera escola del CEPEPC que va esdevenir pública).  En resum, de les tres escoles públiques del nostre poble, dues (Montserrat i Montseny) van estar creades per l'Ateneu en moments històrics diferents.

A partir del moment en què l'Ateneu deixa de mantenir l'escola, la vida de l'entitat passa a girar únicament a l'entorn de les activitats culturals i de lleure que realitzen les seves seccions, mantenint-se en tot moment l'esperit d'acostar la cultura a tothom, i fer-ho, com no, en la llengua del nostre País.

Al marge de les escoles, l'Ateneu té una gran revifada a mitjans dels anys 60, els 70 i inicis dels 80.  Tota l'activitat cultural de Sant Just girava a l'entorn de l'Ateneu, on s'organitzaven tot tipus d'actes culturals.  A títol d'exemple, tots els membres de la «Nova Cançó» van passar per l'escenari de la Sala Gran. A l'Ateneu, també, van néixer les Festes de Tardor (1969), festes que avui són ja patrimoni de tot el poble de Sant Just.  Van ser anys de creació i desaparició de moltes seccions (escacs, elenc teatral, motos, la Penya Silenci, els «Xibeques», etc...), de Concerts d'Estiu, d'activitat incessant; eren els últims anys de la dictadura i el món de la cultura premia l'accelerador...